Hi ha nits que duren… massa. Nits que comencen amb una criatura plorant, continuen amb despertars constants i acaben amb una mare exhausta intentant mantenir-se dreta mentre prepara l’esmorzar.
Fa poc va venir a veure’ns una mare que estava exactament en aquest punt. La seva filla, de 16 mesos, només s’adormia amb la teta i es despertava entre 10 i 15 vegades cada nit. Literalment. Cada. Nit.
Quan arriba la nit i ja tens por
Ella ens explicava que quan començava a fer-se fosc sentia una mena d’angoixa al pit. No volia que arribés la nit. Sabia exactament el que li venia a sobre: despertar rere despertar, una criatura que només trobava consol enganxada al pit i un cervell que ja no sabia ni què era dormir més de dues hores seguides.
L’esgotament era tan profund que tot li molestava. Vas per la vida amb un cansament que no marxa, per moltes dutxes que facis o per moltes tasses de cafè que beguis. I no només ho nota el teu cos: ho nota el teu humor, la teva paciència i les teves relacions.
La parella també ho sent
La relació de parella d’aquesta mare també n’estava patint les conseqüències. Ens ho deia amb vergonya i ràbia alhora:
“És que ell dorm com un tronc! No ho entén. Em diu que ja passarà, que és una etapa… però jo no puc més.”
I és normal. Quan una mare s’aixeca quinze vegades i l’altre adult no en sent cap… no és només cansament. És la sensació de carregar tota la responsabilitat, tota la nit, tota l’angoixa. I el bon humor no existeix quan no dorms.
Quan arribes al límit… és hora de demanar ajuda
Aquesta mare va arribar a nosaltres al límit. Amb llàgrimes als ulls i amb la sensació que “ho estava fent malament”. Però no era així. No falla qui demana teta, ni falla qui no dorm, ni falla qui no sap per on començar.
Simplement, hi ha moments en què cal algú que t’acompanyi, t’orienti i t’expliqui què passa i què pots fer.
Perquè sovint, retocant algunes cosetes —rutines, ritmes, associacions de son, expectatives— i amb una mica de constància, es pot reduir significativament el nombre de despertars.
I aquesta família ho va aconseguir: en poques setmanes, la nena va començar a dormir molt millor i, per primer cop en mesos, la mare va poder descansar de debò.
La informació és poder (i també és descans)
Saber què és normal i què no.
Entendre per què es desperten.
Saber com actuar segons l’edat.
Aprendre com prevenir problemes de son abans que apareguin.
Tot això pot ser màgic. No perquè transformi les nits d’un dia per l’altre, sinó perquè dona calma, seguretat i eines reals per recuperar el descans i la convivència.
✨ Xerrada: Entendre el son infantil per dormir millor en família
Aquest dissabte farem una xerrada dedicada a entendre el son infantil: les seves fases, els seus ritmes i què podem fer per afavorir un descans saludable des del primer dia.
Una sessió per resoldre dubtes, desfer mites i, sobretot, per donar eines pràctiques i realistes.
Perquè el son no hauria de ser un motiu de patiment, sinó un procés natural que podem viure amb més serenor.
Reserva la teva plaça aquí:
T’hi esperem!
