Arriba el desembre i, amb ell, la màgia del Nadal. Les llums, les cançons, les postals, el Tió… i, cada cop més sovint, l’Elf i el calendari d’advent. Tot sembla tan bonic, tan ple d’il·lusió i moments compartits! Però… i si ens aturem un moment a mirar-ho amb una mica de calma?
Perquè sí, és cert: darrere de tanta màgia també hi ha moltes hores de pensar, preparar, embolicar, decorar i organitzar. Sovint, qui s’encarrega de tot això som les mares. Les mateixes que fan les postals, reserven la sessió de fotos nadalenca, fan de tió, Reis i amic invisible, planifiquen àpats, pensen les activitats de l’Elf o del calendari d’advent i s’asseguren que no falti paper d’embolicar ni piles per les llums de nadal de l’arbre.
I és aquí on potser ens cal preguntar-nos: això que fem amb la idea de cultivar l’espera i la il·lusió, realment ho aconseguim… o estem fomentant un excés de dopamina diària?
Quan la màgia es converteix en pressió
Pensar 24 (!!!) malifetes originals de l’Elf o 24 activitats diferents i divertides no és poca cosa. I, sovint, el que havia de ser un joc acaba convertint-se en una llista més dins del cap: una càrrega mental que afegeix estrès i fa que, en lloc de viure els dies previs al Nadal amb alegria, els visquem amb la sensació de “no arribo a tot”.
I després hi ha els infants. Dies de festa, rutines canviades, regals, emocions, nervis… Tot això ja de per si és molt i els sobrepassa. Alguns infants viuen aquestes setmanes amb il·lusió; d’altres, amb neguit o desbordament. No tot és per a totes les criatures ni per a totes les famílies —i això també està bé.
Podem fer-ho diferent
Si vols mantenir l’Elf o el calendari d’advent, però sense la pressió, hi ha alternatives. L’Elf no cal que faci trapelleries cada dia ni que es dediqui a “fer entremaliadures” per casa (una tradició importada que no sempre encaixa amb tothom). Potser l’Elf pot ser un ajudant: posa una rentadora, estén la roba, prepara la carmenyola de l’esmorzar o posa el rentaplats. O potser apareix cada dos o tres dies, no cal diàriament.
Els records els creem nosaltres, no una tradició mig imposada ni el que veiem a Instagram.
I parlant d’Instagram…
De vegades sembla que passem més temps fent fotos de la reacció dels infants davant l’Elf o publicant “l’activitat del dia” que no pas vivint aquell moment real. I potser ens cal tornar una mica a l’essència: mirar, sentir, estar presents.
El valor de l’espera
Això sí: el calendari d’advent pot tenir un gran valor educatiu. Ens ensenya a esperar, a gaudir del “només un cada dia”, a cultivar la paciència. Però, com tot, cal trobar-hi l’equilibri. Si us fa bé com a família, endavant. Si no, no passa res. No fer-lo no et fa menys bona mare.
Aquest Nadal, potser el millor regal que podem fer als nostres infants—i a nosaltres mateixes— és una mica menys de pressa, una mica menys de perfecció i una mica més de calma.
