Aprofitant l’últim dimecres de març, ens ha vingut de gust fer aquesta reflexió sobre el feminisme:
Abans de ser mares, moltes de nosaltres ens consideràvem feministes, o com a mínim, creiem en la igualtat. Però és en el moment en què arriba la maternitat quan, de sobte, aquesta paraula pren un altre significat. No és només una idea abstracta, és la nostra realitat diària.
De cop i volta, ens adonem que la càrrega de la criança recau principalment sobre nosaltres. Que, tot i que tenim parelles implicades, sovint som les qui ens anticipem a tot: les cites mèdiques, els àpats saludables, la talla de la roba que ja li queda petita, posar els bolquers a punt per dur a l’Escoleta… Ens trobem gestionant una càrrega mental immensa mentre el món segueix exigint-nos que, a més, siguem bones companyes, bones filles, bones amigues i, per descomptat, bones professionals.
I llavors, un dia, ens preguntem: Per què? Per què encara és així?
Quan la maternitat et sacseja
Moltes dones experimenten un despertar feminista quan es converteixen en mares perquè, per primera vegada, senten de manera visceral les desigualtats de gènere. Potser abans pensàvem que ho teníem tot sota control, que la igualtat ja era una realitat, però la maternitat ens mostra les esquerdes.
- Per què la baixa de maternitat és tan curta i la conciliació tan difícil?
- Per què quan un pare cuida el seu fill diuen que «ajuda», mentre que nosaltres simplement «fem el que toca»?
- Per què se’ns jutja si decidim seguir amb la lactància temps després, però també si decidim no donar el pit?
- Per què sembla que hem de triar entre ser mares presents o tenir èxit professional, mentre que els homes no reben aquesta pressió?
Aquestes preguntes no són teòriques, són reals. I moltes de nosaltres, sense buscar-ho, ens convertim en activistes de la criança respectuosa, de la conciliació i del dret de les mares a tenir una xarxa de suport real.
Feminisme i maternitat: Una relació complicada?
Hi ha qui diu que feminisme i maternitat no encaixen, com si el fet de ser mares ens fes menys independents o menys lliures. Però, en realitat, el feminisme no va de triar entre una cosa o l’altra, sinó de tenir dret a decidir, a viure la maternitat com vulguem i a tenir el suport necessari per fer-ho sense renúncies imposades.
El feminisme és tenir dret a criar sense que això impliqui quedar-nos enrere professionalment.
El feminisme és poder demanar corresponsabilitat sense sentir-nos culpables.
El feminisme és reivindicar espais per a nosaltres mateixes sense sentir que abandonem els nostres criatures.
I ara què? Com podem transformar aquest despertar en acció?
Quan la maternitat ens obre els ulls, sovint ve la frustració: i ara què faig amb tot això que he descobert? Aquí tens algunes accions que poden ajudar-te:
Posa nom a la càrrega mental
Parla-ho amb la teva parella o amb el teu entorn. No és que «ajudin», és que la responsabilitat ha de ser compartida. Repartiu tasques, establiu rols clars i no tinguis por de delegar.
Busca comunitat
No estàs sola. Hi ha altres mares que senten el mateix, i compartir-ho alleugereix el pes. Busca grups, tant en línia com presencials, on puguis parlar sense judicis.
Reivindica el teu espai sense culpa
Autocura no vol dir dutxar-te sense interrupcions (que també), va molt més enllà. Vol dir tenir temps per a tu, per descansar, per fer allò que t’omple, sense justificar-te.
Educa des del feminisme
Aquesta és una gran missió. Educar en el feminisme no és només ensenyar que les tasques de la llar són compartides, sinó transmetre als nostres fills i filles una mirada crítica cap al món en què vivim.
- Trenca estereotips des del primer dia. Els jocs, la roba i les aficions no tenen gènere. Deixa que explorin sense imposicions i fomenta la diversitat en les seves referències.
- Ensenya el valor del consentiment. Explica que ningú l’ha de tocar si no vol, que el seu cos és només seu. I també que no ha de forçar contactes físics amb altres persones. Respectar el cos i les seves emocions és clau.
- Fomenta l’autoconfiança. Anima a que la canalla s’expressi, a prendre la iniciativa i a no demanar permís per existir.
- Mostra referents femenins inspiradors. Científiques, esportistes, inventores, artistes… Que creixin sabent que poden ser el que vulguin.
- Pregunta i escolta. Dóna espai perquè expressin dubtes o inquietuds sobre el que veuen al món. Aprofita-ho per obrir debat i per ajudar a les criatures a qüestionar-se coses.
Exigeix corresponsabilitat, no ajuda
El canvi comença a casa, i normalitzar la igualtat en la criança és un primer pas perquè aquesta realitat s’estengui a tota la societat.
Un despertar necessari
El feminisme i la maternitat caminen junts, perquè al final, tot es redueix a una cosa: drets, respecte i llibertat per ser mares sense que això signifiqui perdre’ns a nosaltres mateixes pel camí.
