Hi ha frases que ens surten soles. Frases que hem sentit mil vegades i que, sense pensar-hi gaire, repetim:
“Va, no ploris.”
“No és res.”
“Au, que no ha passat res.”
“Ja ets gran per plorar per això.”
Les diem perquè ens costa sostenir el fet que la nostra criatura pateixi. Les diem per protegir-los, per intentar calmar-los, per escurçar un moment difícil. Les diem des de l’amor… però sovint, sense adonar-nos-en, estem fent justament el contrari del que necessita.
El missatge que reben (encara que no el diguem amb paraules)
Quan diem “no ploris”, el missatge que pot arribar a l’infant és:
“Sentir això no està bé.”
“No m’agrada que mostris les teves emocions.”
“Has de controlar el que sents.”
I, encara que no sigui el nostre objectiu, el que estem fent és invalidar la seva emoció. Li estem transmetent—sense voler— que és millor no mostrar com se sent, que les emocions grosses són una molèstia, i que ha de contenir-se per agradar-nos, per encaixar, o per “portar-se bé”.
Amb el temps, això pot generar desconnexió emocional, dificultat per expressar sentiments i una necessitat d’encaixar a costa d’un mateix. Per això és tan important parar atenció no només a allò que diem, sinó també al que comuniquem sense voler.
El plor no és un problema: és una eina
Plorar no és una feblesa. És una manera que tenen els infants (i les persones, en general) de regular-se emocionalment. Plorar allibera tensió, expressa frustració, i sovint és el primer pas per poder gestionar una situació difícil.
Quan diem “no ploris”, no estem calmant: estem bloquejant. I si volem que les nostres criatures aprenguin a regular-se, primer necessiten sentir-se segures per expressar.
El nostre paper no és fer desaparèixer el conflicte, sinó acompanyar-lo amb presència i empatia. A vegades això vol dir simplement ser-hi. No sempre calen paraules. Només seient al costat (amb el mòbil ben llunys) és suficient.
Alternatives a “no ploris” que ajuden
Podem canviar el “no ploris” per frases que validen el que senten i els ajuden a posar nom a les emocions. Aquí tens algunes idees:
- “Veig que estàs molt enfadat. Estic aquí amb tu.”
- “És normal estar trista quan les coses no surten com volem.”
- “Sé que això et fa mal. Vols que t’agafi una estona?”
- “T’entenc. A mi també em passa a vegades.”
Aquestes frases no amaguen la realitat, no intenten tapar el plor. Simplement ofereixen una presència segura, i això és el que realment ajuda a calmar.
I si ja ho he dit mil cops?
Doncs no passa res! Dir “no ploris” no et fa una mala mare. Tots tenim automatismes que venen de la nostra pròpia infància, del que hem viscut, del que hem après i del que hem sentit.
L’objectiu no és ser perfectes. És ser conscients. I cada vegada que triem validar en comptes d’aturar, estem fent un pas cap a una criança més respectuosa i més real.
Si vols aprofundir…
Als Grups del Refugi de l’Escoleta creem espais on poder parlar de tot això sense judicis. Parlem d’emocions, de límits, de moments de crisi, de com acompanyar els infants… però també de com cuidar-nos a nosaltres mateixes com a mares i famílies.
Perquè la criança respectuosa no és només una manera d’educar: és una manera de relacionar-nos, de viure, i de sostenir-nos quan el dia a dia pesa.
I cuidar-nos també és prevenir.
Si vols formar part d’un grup on no cal fingir que ho portes tot bé, t’estem esperant al Refugi.
Trobaràs tota la info als enllaços del perfil o a la web.
