Aprofitant l’article de la setmana passada i que estem de vacances de setmana Santa, és un bon moment per practicar aquesta autonomia que tant agrada als nostres infant i tant nervioses ens posa a nosaltres (en algun moment)
L’autonomia no arriba de cop, ni amb una data marcada al calendari. S’adquireix a poc a poc, amb confiança, amb oportunitats i, sobretot, amb molta paciència per part nostra. Perquè sí, deixar que el teu infant es posi les sabates tot sol pot ser una prova zen… però també una gran inversió a llarg termini.
A casa intentem fomentar l’autonomia des de ben petits. No per fer-los créixer abans d’hora, sinó perquè creiem que confiar en les seves capacitats és una forma preciosa de fer-los sentir útils i capaços.
Aquí tens algunes activitats senzilles i del dia a dia que poden ajudar els infants a guanyar confiança i autonomia:
Participar a l’hora de menjar
- Posar la taula (amb el que puguin: tovallons, culleretes…
- Servir-se l’aigua (sí, alguna vegada acabarà a terra, però també al got!).
- Preparar l’esmorzar o el berenar amb opcions adaptades (untar, obrir i tancar pots, tallar amb ganivets segurs…).
Tip: Si es poden servir ells mateixos una mica de cereals o posar el formatge al pa, ja se senten xefs oficials de la família.
Vestir-se i desvestir-se sols
- Escollir la roba (Sempre entre només dues opcions “els pantalons blaus o els negres?”).
- Posar-se les sabates (Important que portin sabates que afavoreixin l’autonomia, cordons de moment no cal)
- Posar la roba bruta al cistell.
- Deixar la jaqueta i la motxilla al seu lloc.
- Llençar el bolquer a la brossa.
Tip: Els ajuda molt fer un «racó d’autonomia» amb tot accessible a la seva alçada: sabates, abrics, raspall de cabells, etc.
Tenir petites responsabilitats domèstiques
- Donar menjar a la mascota.
- Regar les plantes.
- Ajudar a netejar (amb una baieta, una petita escombreta…).
- Posar i treure la roba de la rentadora (amb supervisió, clar).
Tip: Que siguin «tasques reals», no només simbòliques. Les criatures detecten perfectament quan els donem una feina de veritat i qua no.
Ordenar i cuidar de les seves coses
- Guardar les joguines després de jugar.
- Endreçar els contes, les peces de construcció, o preparar la motxilla de l’escola.
- Decidir què volen portar a casa dels avis o a una excursió.
Tip: Converteix la tasca en un joc (amb música, temporitzador o “a veure qui ho fa abans!”) i tot flueix millor.
I el més important… confiar en ells
L’autonomia no vol dir que ho facin tot sols, sinó que sentin que poden fer-ho amb el nostre acompanyament respectuós. Vol dir equivocar-se sense por, repetir, frustrar-se una mica i veure que no passa res.
Potser trigaran deu minuts a posar-se els mitjons, però guanyaran autoestima. I tu, prendre’t un cafè mig calent mentre ho fan.
Per acabar…
L’autonomia no es força, es cultiva… i és important resistir la temptació de fer-ho nosaltres perquè “així anem més ràpid”. Pensa que com més oportunitats tinguin de fer-ho sols i soles, més destresa aniran adquirint, i aviat, el temps també jugarà al teu favor.
