El Carnestoltes pot ser una de les festes més esperades de l’any: colors, música, alegria, rialles i disfresses omplen carrers, escoles i llars d’infants. Per a moltes criatures és un moment d’expressió, joc simbòlic i diversió compartida. Però no tots els nens i nenes viuen el Carnestoltes de la mateixa manera, ni estan preparats per fer-ho igual.
I està bé que sigui així.
Disfressar-se: una experiència que no és universal
Disfressar-se pot ser emocionant, però també pot generar incomoditat, vergonya, por o rebuig. Hi ha infants a qui no els agrada canviar-se de roba, portar complements, maquillar-se o cridar l’atenció. Altres simplement no en tenen ganes aquell any. I, a diferència dels adults, sovint no poden triar lliurement.
Com a persones adultes, és important recordar que el desig de participar en una festa o una rua no pot passar per sobre del benestar emocional de l’infant. El Carnestoltes no hauria de convertir-se en una obligació ni en una font de patiment.
Escolta i respecta la posició de l’infant
Respectar unan criatura vol dir escoltar-lo de veritat. Si diu que no vol disfressar-se, no necessita que el convencem, ni que el pressionem, ni fer-lo canviar d’opinió amb xantatges del tipus:
- “Si no et disfresses, no anirem a la rua.”
- “Tots els altres ho fan”
- “Només serà una estona”
Aquestes frases poden semblar inofensives, però transmeten el missatge que els seus límits no són vàlids.
Respectar també vol dir confiar: potser aquest any no toca, però el següent sí que li vindrà de gust. O potser no. I cap de les dues opcions és un problema.
Què podem fer com a adults?
Algunes propostes que ajuden a viure el Carnestoltes des del respecte:
- Oferir opcions, no imposicions: disfressa completa, un petit complement, roba còmoda o no disfressar-se.
- Anticipar: explicar què passarà, com serà la festa, qui hi haurà.
- Validar emocions: “Entenc que no et vingui de gust”, “Veig que això et fa sentir incòmode”.
- Acompanyar amb presència: estar a prop, sense pressa ni pressió.
- Respectar el “no” com una resposta completa i ferma.
Què és millor evitar?
- Forçar la participació “pel bé de la festa”.
- Comparar amb altres infants.
- Ridiculitzar o minimitzar el que sent.
- Pensar que “ja se li passarà” sense escoltar què li passa.
Una festa per a tothom, també des del respecte
El Carnestoltes pot ser una oportunitat preciosa per parlar de diversitat, límits, autonomia i respecte. No tots els infants han de viure la festa igual, i això no els fa menys participatius ni menys sociables.
Quan respectem el ritme i les necessitats dels infants, els estem ensenyant una cosa molt més important que posar-se una disfressa: que el seu cos, les seves emocions i les seves decisions importen.
I això sí que és una gran celebració. 🎭✨
