Arriba setembre i amb ell, un munt de canvis: tornar a l’escola o començar-la per primer cop, nous horaris, rutines que cal recuperar després de l’estiu, entrades i sortides més ajustades… Tot això, que per als adults ja pot ser prou estressant, per als infants és un món nou que sovint els desborda. I és aquí quan apareixen les famoses rebequeries.
Potser a casa aquests dies notes que el la teva criatura es frustra més ràpidament, plora per coses petites o esclata en una enrabiada monumental perquè li has donat el plàtan partit per la meitat. Si et passa, que sàpigues que no estàs fent res malament, tot això també forma part del procés..
Per què hi ha més rebequeries en moments d’adaptació?
Les rebequeries són, en realitat, una expressió emocional. Quan el nen o la nena no sap posar paraules al que sent, el cos és qui parla: plor, crits, caigudes a terra, resistència.
Quan vivim un període d’adaptació (escola nova, canvi d’horaris, nous espais o persones…), els infants se senten insegurs. Tot és diferent i el seu cervell, que encara està aprenent a gestionar emocions, reacciona buscant seguretat. I la manera d’expressar tot el còctel d’emocions que sent es a través d’una rebequeria.
Cal entendre-ho així: la rebequeria no és una manipulació, és una crida d’ajuda.
Com podem acompanyar-los?
No hi ha fórmules màgiques, però sí algunes claus que ens poden fer el camí més fàcil:
1. Validar les emocions
Quan el nostre infant esclata, el primer que necessita és sentir-se entès. Una frase senzilla com “Entenc que estàs enfadat perquè no vols anar a dormir” pot marcar la diferència.
2. Anticipar el que vindrà
Els canvis són més fàcils si es poden preveure. Explicar-los què passarà (“Demà anirem a l’escola, i després de dinar la mama vindrà a buscar-te”) els dóna seguretat. També poden ajudar contes o jocs que representin la situació.
3. Mantenir límits clars i afectuosos
Dir que “sí” a tot no ajuda, però dir que “no” amb crits tampoc. Els límits són necessaris, i quan els comuniquem amb calma, els infants entenen que el món és segur i previsible.
4. Donar petites opcions
Deixar-los triar coses senzilles (“Vols portar la motxilla vermella o la blava?”) els dona la sensació de control i redueix conflictes innecessaris.
5. Tenir cura de nosaltres
Quan acompanyem rebequeries, la nostra pròpia calma és clau. Si estem cansats o nerviosos, ens costarà molt més sostenir l’escena. Recorda: no pots abocar d’una tassa buida. Busca petits moments per cuidar-te també tu.
Una mirada positiva
Les rebequeries són intenses, sí, i poden esgotar-nos. Però també són una etapa necessària del desenvolupament. Gràcies a aquests moments, els infants aprenen a posar límits, a identificar emocions i, amb el nostre suport, a regular-se millor.
A ningú li sorpren que un infant de 18 mesos porti bolquer, oi? doncs tampoc ens ha de sorprendre que tingui rebequeries.
Amb paciència, empatia i constància, cada rebequeria es converteix en una oportunitat per créixer junts.
Vols més recursos?
Tens disponible l’ebook SOS rebequeries, una guia ràpida i pràctica per acompanyar les explosions emocionals des d’una mirada respectuosa.
