Fa uns dies vaig decidir crear un grup de WhatsApp per a aquelles mares que volguessin fer tribu durant el període d’adaptació. La idea era senzilla: oferir un espai segur on compartir emocions, dubtes i consells.
La resposta ha estat increïble: ja som més de 50 mares i m’emociona veure com ens acompanyem les unes a les altres en aquest procés tan intens.
Però, a més de la part bonica, també he rebut missatges privats de mares expressant el seu malestar amb la manera com algunes escoles infantils plantegen l’adaptació. I, sincerament, han estat massa.
El que hem après a l’Escoleta
A l’Escoleta fa 10 anys que acompanyem famílies i criatures, amb tot el que això implica… inclosa una pandèmia.
En aquell moment no vam poder fer adaptació: les famílies ens deixaven els seus infants a la porta, amb mascareta, sense poder entrar. Sí, els infants s’adaptaven… però en realitat es resignaven molt ràpid. I això no és el mateix.
Per això avui ho tenim clar:
- Les famílies fan un acte de fe enorme en confiar en nosaltres. Ens entreguen el més preuat que tenen sense gairebé conèixer-nos.
- Els infants no han escollit anar a l’escola. S’enfronten a un lloc nou, amb persones desconegudes i altres nens que ploren igual o més que ells.
Què menys que respectar les seves emocions i els seus ritmes?
Adaptació amb respecte i flexibilitat
Entenem que no totes les famílies tenen les mateixes possibilitats. Per això creiem que l’important no és imposar un únic model d’adaptació, sinó donar opcions:
- Que qui pugui i vulgui acompanyar el seu nadó, tingui aquesta possibilitat.
- Que qui no pugui, rebi igualment un sosteniment real i proper per part de l’escola i l’equip educatiu.
La nostra experiència ens demostra que quan les famílies entren a l’aula i acompanyen el temps que necessiten, el procés és molt més fàcil i ràpid per a tothom.
El paper de les mestres
Moltes vegades s’oblida que les mestres també ho passem malament. Aquests primers dies són intensos i remoguts, però posem tota la vocació, la il·lusió i els recursos per generar vincles autèntics amb cada infant i cada família.
A més, sentim la responsabilitat d’informar i acompanyar també les famílies: explicar quines fases són normals, quines emocions poden aparèixer, com afavorir aquest procés.
Sorprèn que encara hi hagi escoles infantils que plantegin l’adaptació “com s’ha fet tota la vida”, sense tenir en compte el que avui sabem gràcies a la neurociència sobre la importància de l’acompanyament emocional en la primera infància.
En conclusió
L’adaptació no hauria de ser un obstacle ni una lluita, sinó un camí compartit. Amb petits canvis, aquest procés pot ser molt menys dur tant per als infants com per a les famílies… i fins i tot per a nosaltres, les mestres.
A l’Escoleta seguirem apostant per una adaptació respectuosa, flexible i amorosa, perquè sabem que així neixen els millors vincles i la confiança que tant necessitem per caminar plegats.
Si estàs vivint el període d’adaptació i vols sentir-te acompanyada, compartir dubtes o simplement desfogar-te amb altres mares que estan passant (o ja han passat) pel mateix, t’animo a unir-te al nostre grup de WhatsApp.
Allà hi trobaràs una tribu que escolta, entén i acompanya:
