Una vegada una mama em preguntava si podia gravar un trosset de la sessió per a ensenyar-li a l’avi de l’infant, ja que no es creia que realment participessin de classes de música per a nadons.
I es que pot costar d’imaginar que personetes tan petites (que gairebé no es mouen en moltes ocasions) puguin beneficiar-se de les estones que passem compartint música. Potser és perquè el concepte “música” porta implícit sovint un punt racional, acadèmic, de maduresa cognitiva… i ens imaginem als petits infants aprenent el do re mi fa sol.
Però si canviem la paraula “música” per “so” igual ens és més fàcil d’imaginar: sons en família. Sons que a vegades estaran organitzats en forma de cançó, que a vegades seran cantats i en altres ocasions escoltats, sons que portaran implícit un moviment o que ens convidaran a fer-lo, sons que respondran a altres sons o que els imitaran, sons fets amb objectes sonors o amb el propi cos, sons que sonaran a música clàssica, jazz, pop, folk…, sons que crearan ambients , sons que ens explicaran contes o que relacionarem amb experiències anteriors. I silenci
Totes aquestes combinacions crearan experiència que enfortiran el vincle entre el nadó i la família, que facilitaran socialització entre iguals, que acompanyaran al nadó en el procés de descoberta de la seva pròpia veu, que el motivaran a jugar amb ella, que estimularan l’escolta, la percepció, l’afectivitat, el moviment, la consciència corporal, la psicomotricitat, la relaxació, i el gaudi. Perquè això si, ens ho passem molt bé.”